Després de la guerra, EUA va passar a liderar l’economia mundial amb un fort creixement econòmic. Va augmentar la producció i la demanda de productes duradors, el sector de la construcció va créixer molt i també ho van fer les cotitzacions de la borsa. Però al principi de setembre de 1929 les cotitzacions van deixar de pujar i van caure en picat. Va ser l’inici de la crisi dels anys trenta.
Tot i el creixement dels EUA la seva economia presenta diversos problemes:
- Problemes agraris: el problema va ser la caiguda de la demanda tant interior (benestar de la població que els permetia substituir els productes agraris) com exterior (recuperació d’Europa). Això va fer que els preus baixessin i hi hagués acumulació d’estocs.
- Problemes industrials: l’augment de la productivitat que va patir la industria americana (electricitat en la producció, cadena de muntatge i introducció del camió) no es va reflectir en els salaris reals que van augmentar molt poc i tampoc es va reflectir en els preus de venda que no van baixar gaire. Les empreses obtenien uns beneficis molt alts i es va arribar a un punt en que es produirà més del que es consumia. Els sectors més afectats van ser els de consum durador. Les solucions que es van adoptar van ser finançar les compres dels propis productes mitjançant les vendes a terminis, concedint crèdits a curt termini a l’exterior i invertir en borsa o en préstecs per a la inversió borsària.
- Tensions en l’economia dels EUA: crisi de la construcció i de l’automobilisme, creixement de la inversió en borsa, absència d’autoritat monetària i convicció ideològica ultraliberal (reducció de l’estalvi, préstec exterior i inversió productiva), reducció préstec exterior i repatriació del capital (reducció de les divises i de l’or, mesures deflacionistes i proteccionistes i abandonament del patró or).
Els efectes de la crisi financera als EUA van ser la reducció dels beneficis de les persones que tenien diners a la borsa (moltes ventes), amb la qual cosa va caure el valor de les accions de la borsa de Nova York. Molts inversors, brokers, bancs i empreses es van arruïnar amb les conseqüències que això comporta; caiguda dels preus, acumulació d’estocs, frenada de la inversió, augment dels aturats i la roda involucionista (la caiguda de la demanda porta a excés d’oferta que provoca caiguda dels preus i augment dels estocs, fallides, aturats i això comporta altre cop a una reducció de la demanda).
La crisi financera dels EUA també va tenir les seves repercussions a nivell mundial. EUA va reduir els crèdits i va repatriar els capitals i això va provocar pànic a Europa a partir de 1931. La producció i el comerç mundial es van paralitzar i els preus van baixar considerablement, es van augmentar els aranzels i es van restringir les importacions.
Com hem pogut veure, la crisis dels anys trenta té molts punt en comú amb la crisis actual, si més no amb les causes que la van provocar. Tant en una com en l’altre, la construcció i els automòbils són els sectors més perjudicats i els que desencadenen la crisi, un per l’auge del seu preu i l’altre per formar part dels bens de llarga durada. També són un indicador clars de la crisis les baixes cotitzacions de la borsa, la restricció dels bancs en donar crèdits i els molts aturats que hi ha.
Tot i el creixement dels EUA la seva economia presenta diversos problemes:
- Problemes agraris: el problema va ser la caiguda de la demanda tant interior (benestar de la població que els permetia substituir els productes agraris) com exterior (recuperació d’Europa). Això va fer que els preus baixessin i hi hagués acumulació d’estocs.
- Problemes industrials: l’augment de la productivitat que va patir la industria americana (electricitat en la producció, cadena de muntatge i introducció del camió) no es va reflectir en els salaris reals que van augmentar molt poc i tampoc es va reflectir en els preus de venda que no van baixar gaire. Les empreses obtenien uns beneficis molt alts i es va arribar a un punt en que es produirà més del que es consumia. Els sectors més afectats van ser els de consum durador. Les solucions que es van adoptar van ser finançar les compres dels propis productes mitjançant les vendes a terminis, concedint crèdits a curt termini a l’exterior i invertir en borsa o en préstecs per a la inversió borsària.
- Tensions en l’economia dels EUA: crisi de la construcció i de l’automobilisme, creixement de la inversió en borsa, absència d’autoritat monetària i convicció ideològica ultraliberal (reducció de l’estalvi, préstec exterior i inversió productiva), reducció préstec exterior i repatriació del capital (reducció de les divises i de l’or, mesures deflacionistes i proteccionistes i abandonament del patró or).
Els efectes de la crisi financera als EUA van ser la reducció dels beneficis de les persones que tenien diners a la borsa (moltes ventes), amb la qual cosa va caure el valor de les accions de la borsa de Nova York. Molts inversors, brokers, bancs i empreses es van arruïnar amb les conseqüències que això comporta; caiguda dels preus, acumulació d’estocs, frenada de la inversió, augment dels aturats i la roda involucionista (la caiguda de la demanda porta a excés d’oferta que provoca caiguda dels preus i augment dels estocs, fallides, aturats i això comporta altre cop a una reducció de la demanda).
La crisi financera dels EUA també va tenir les seves repercussions a nivell mundial. EUA va reduir els crèdits i va repatriar els capitals i això va provocar pànic a Europa a partir de 1931. La producció i el comerç mundial es van paralitzar i els preus van baixar considerablement, es van augmentar els aranzels i es van restringir les importacions.
Com hem pogut veure, la crisis dels anys trenta té molts punt en comú amb la crisis actual, si més no amb les causes que la van provocar. Tant en una com en l’altre, la construcció i els automòbils són els sectors més perjudicats i els que desencadenen la crisi, un per l’auge del seu preu i l’altre per formar part dels bens de llarga durada. També són un indicador clars de la crisis les baixes cotitzacions de la borsa, la restricció dels bancs en donar crèdits i els molts aturats que hi ha.
