LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I ELS PROBLEMES DE RECONTRUCCIÓ

Al llarg de la primera dècada del segle XIX, les rivalitats econòmiques i colonials entre els Estats i el desig de protagonisme en l’àmbit internacional van donar lloc a una cursa d’armament i a la configuració de blocs oposats. Van ser aquests factors que van fer inevitable la Primera Guerra Mundial.
Crec que les conseqüències van ser més importants que les causes que la van provocar. Les conseqüències van ser:
- Demogràfiques: la guerra va provocar moltes morts, a més a més dels ferits. A conseqüència de les morts, moltes d’elles d’homes joves, el naixements van disminuir.
- Estoc de capital: venta d’actius estrangers, es frena la inversió i falta de manteniment (Bèlgica i França els mes afectats)
- Desequilibris financers: costos de la guerra en forma de deutes. Per finançar la els deutes de guerra es va acudir a l’augment dels impostos, l’endeutament del govern, l’espoliació dels territoris ocupats i l’increment de l’oferta monetària.
- Producció industrial: la producció va disminuir en els països bel·ligerants, va augmentar als neutrals i, especialment a EUA i el Japó.
- Problemes estructurals: la dislocació de les relacions econòmiques va ser més grue que la destrucció física (mercats monetaris, sistema de crèdits, connexions comercials...), i excés de capacitat d’aquell sectors lligats a la guerra (bucs, ferro, acer...)
- Problemes socials: lluites per la democràcia i la igualtat (organitzacions obreres, vot femení), relacions laborals a la indústria i serveis i la reforma agraria.
- Problemes territorials: la guerra va provocar l’aparició de nous països ( Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Iugoslàvia, Txecoslovàquia i Hongria) i per això Alemanya i Àustria - Hongria perden territori i població. Això provoca una ruptura de les rutes de transport i comunicació.

Després de la Guerra ve la reconstrucció però Europa va quedar molt afectada i va necessitat ajuda exterior. Els EUA van proporcionar aliments a canvi de pagaments al comptat (derrotats), crèdits (aliats) i donatius (10%total); organitzacions privades i semioficials, aliments durant alguns anys en donatiu; importacions, principal recurs per fer front al dèficit comercial i als préstecs exteriors.

Aquest tema de la 1a Guerra Mundial no es un tema fàcil i per això l’he resumit bastant, posant només les causes i les conseqüències.

La 1a Guerra Mundial, com ja he dit, la va provocar l’afany dels països a tenir més protagonisme dins de l’economia mundial i això vol dir, atacar els teus rivals més directes. Actualment, encara que s’ha evolucionat molt, les guerres hi segueixen sent, tot i que es concentren en països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament. Ara bé, sense l’ajuda dels països potents que els hi faciliten finançament o armes de guerra aquest països no tindrien prous recursos per tirar una guerra endavant. Potser, doncs, que fem servir la intel·ligència per coses que ens donin un profit i no en coses que ho destrueixin.

EL SISTEMA INTERNACIONAL DE PAGAMENTS: EL PATRÓ OR

El fort increment de l’activitat econòmica i el creixement dels intercanvis van ser possible gràcies al creixement de l’oferta monetària i dels mitjans de pagament. La moneda, amb totes les seves variants (de compte, efectiva, real o fiduciària) i els diferents sistemes monetaris (bimetàl·lics o monometàl·lics) formaven el sistema internacional de pagaments.

A partir de 1870 les principals potències comercials es van passar al patró or, fet que va facilitar la creació i el funcionament d’un sistema monetari internacional de pagaments de patró or. El pas va ser lent perquè el patró monometal·lisme d’or tenir efectes deflacionistes.

Tot i el canvi amb el patró or, encara era necessari una major disponibilitat de mitjans de pagament que es va solucionar amb el paper moneda o bitllet de bancs, el compte corrent o dipòsit a la vista i la lletra de canvi. Les claus de la utilització del diner fiduciari van ser la seva conversió en or, establir un valor fix de conversió en or de moneda nacional (paritat) i establir les monedes com a canvi en funció de la paritat. Les conseqüències de la seva utilització van ser la estabilitat de canvi de divises i del preus, l’ajut automàtic en cas de desequilibri en la balança comercial i de pagaments (tipus d’interès) i en inversió, salaris i treball. Però aquest sistema va entrar en crisis perquè depenia molt de la balança de pagaments britànica i perquè va augmentà el dret a vot, les pressions polítiques socials i menys prioritàries a l’equilibri exterior.

En aquest tema hem parlat de la part monetària de l’economia. Hem vist les diferents formes de la moneda i els diferents sistemes monetaris. La major part d’aquest tema es molt general però hi ha unes part on concreta amb alguns països. Parla de Gran Bretanya, Alemanya, França i els EUA com a potencies pioneres en passar-se al patró or. Després es torna a anomenar a Gran Bretanya dient que la seva moneda, la lliura, era molt forta i el sistema depenia de la seva balança de pagaments. Això m’ha fet pensar en la situació que es troba actualment Gran Bretanya en quan a la moneda.

L’any 2002 va entrar l’euro a la UE i Gran Bretanya no si va adherir. Les causes van ser que al firmar el Tractat de Maastricht hi va posar una clàusula on deia que no estava obligada a formar part de la UEM. A mi, personalment, a part de les causes polítiques que hi pugui haver, tinc la sensació que també hi ha cuses històriques; la lliura havia estat una moneda molt forta, respectada i reconeguda mundialment i suposo que ara no era moment de deixar-la.