El fort increment de l’activitat econòmica i el creixement dels intercanvis van ser possible gràcies al creixement de l’oferta monetària i dels mitjans de pagament. La moneda, amb totes les seves variants (de compte, efectiva, real o fiduciària) i els diferents sistemes monetaris (bimetàl·lics o monometàl·lics) formaven el sistema internacional de pagaments.
A partir de 1870 les principals potències comercials es van passar al patró or, fet que va facilitar la creació i el funcionament d’un sistema monetari internacional de pagaments de patró or. El pas va ser lent perquè el patró monometal·lisme d’or tenir efectes deflacionistes.
Tot i el canvi amb el patró or, encara era necessari una major disponibilitat de mitjans de pagament que es va solucionar amb el paper moneda o bitllet de bancs, el compte corrent o dipòsit a la vista i la lletra de canvi. Les claus de la utilització del diner fiduciari van ser la seva conversió en or, establir un valor fix de conversió en or de moneda nacional (paritat) i establir les monedes com a canvi en funció de la paritat. Les conseqüències de la seva utilització van ser la estabilitat de canvi de divises i del preus, l’ajut automàtic en cas de desequilibri en la balança comercial i de pagaments (tipus d’interès) i en inversió, salaris i treball. Però aquest sistema va entrar en crisis perquè depenia molt de la balança de pagaments britànica i perquè va augmentà el dret a vot, les pressions polítiques socials i menys prioritàries a l’equilibri exterior.
En aquest tema hem parlat de la part monetària de l’economia. Hem vist les diferents formes de la moneda i els diferents sistemes monetaris. La major part d’aquest tema es molt general però hi ha unes part on concreta amb alguns països. Parla de Gran Bretanya, Alemanya, França i els EUA com a potencies pioneres en passar-se al patró or. Després es torna a anomenar a Gran Bretanya dient que la seva moneda, la lliura, era molt forta i el sistema depenia de la seva balança de pagaments. Això m’ha fet pensar en la situació que es troba actualment Gran Bretanya en quan a la moneda.
L’any 2002 va entrar l’euro a la UE i Gran Bretanya no si va adherir. Les causes van ser que al firmar el Tractat de Maastricht hi va posar una clàusula on deia que no estava obligada a formar part de la UEM. A mi, personalment, a part de les causes polítiques que hi pugui haver, tinc la sensació que també hi ha cuses històriques; la lliura havia estat una moneda molt forta, respectada i reconeguda mundialment i suposo que ara no era moment de deixar-la.
A partir de 1870 les principals potències comercials es van passar al patró or, fet que va facilitar la creació i el funcionament d’un sistema monetari internacional de pagaments de patró or. El pas va ser lent perquè el patró monometal·lisme d’or tenir efectes deflacionistes.
Tot i el canvi amb el patró or, encara era necessari una major disponibilitat de mitjans de pagament que es va solucionar amb el paper moneda o bitllet de bancs, el compte corrent o dipòsit a la vista i la lletra de canvi. Les claus de la utilització del diner fiduciari van ser la seva conversió en or, establir un valor fix de conversió en or de moneda nacional (paritat) i establir les monedes com a canvi en funció de la paritat. Les conseqüències de la seva utilització van ser la estabilitat de canvi de divises i del preus, l’ajut automàtic en cas de desequilibri en la balança comercial i de pagaments (tipus d’interès) i en inversió, salaris i treball. Però aquest sistema va entrar en crisis perquè depenia molt de la balança de pagaments britànica i perquè va augmentà el dret a vot, les pressions polítiques socials i menys prioritàries a l’equilibri exterior.
En aquest tema hem parlat de la part monetària de l’economia. Hem vist les diferents formes de la moneda i els diferents sistemes monetaris. La major part d’aquest tema es molt general però hi ha unes part on concreta amb alguns països. Parla de Gran Bretanya, Alemanya, França i els EUA com a potencies pioneres en passar-se al patró or. Després es torna a anomenar a Gran Bretanya dient que la seva moneda, la lliura, era molt forta i el sistema depenia de la seva balança de pagaments. Això m’ha fet pensar en la situació que es troba actualment Gran Bretanya en quan a la moneda.
L’any 2002 va entrar l’euro a la UE i Gran Bretanya no si va adherir. Les causes van ser que al firmar el Tractat de Maastricht hi va posar una clàusula on deia que no estava obligada a formar part de la UEM. A mi, personalment, a part de les causes polítiques que hi pugui haver, tinc la sensació que també hi ha cuses històriques; la lliura havia estat una moneda molt forta, respectada i reconeguda mundialment i suposo que ara no era moment de deixar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada