LES SORTIDES A LA DEPRESSIÓ DELS ANYS TRENTA

Abans de posar-nos a les diferents polítiques que van adoptar els diferents països anem, primer, a descriure les polítiques generals:

- Tradicionals: política aranzelària i devaluació de la moneda.

- Monetàries: té coma prioritat la estabilitat monetària a través de la deflació (contracció de la demanda, massa monetària, preus i inversió), de la despesa social i el consum.

- Keynesianes: la clau de la prosperitat és la inversió a través de l’expansió del consum i la demanda, garantida pel dèficit pressupostari.

El següent quadre resumeix les polítiques d’aquests quatre països i a l’entrada següent ampliarem el cas dels Estats Units. Veiem clares les diverses polítiques per sortir de la crisis de cada país. Tot i que hi ha algunes semblances entre països, cada país adapta les seves polítiques a la seva situació dins de la crisis.

Polítiques i països	Estats Units (1933-39)	Alemanya (1933-39)	Gran Bretanya (1931-39)	França (1929-36)
tipus de canvi	sortida del patró-or i devaluació del dòlar el 1933	control de canvis	sortida del patró-or i devaluació de la lliura el 1931	permanència al patró-or fins a 1936
política monetària	expansiva (a partir de 1933)	expansiva (a partir de 1933)	expansiva (a partir de 1931)	restrictiva (fins a 1936)
despesa pública	alta	alta	baixa	baixa
regulació de l’Estat	força	molta	poca	poca
evolució del salaris reals	en augment	en disminució	en augment	Manteniment
política comercial exterior	suavització del proteccionisme	control del comerç exterior i de les relacions amb l’Europa de l’Est	proteccionisme i relacions preferents amb l’Imperi britànic	Proteccionisme

Font: campus virtual de la UB (Historia econòmica mundial)

ELS NEW DEAL DELS ESTATS UNITS

Va ser Roosevelt qui va impulsar el New Deal, un conjunt de solucions per resoldre els problemes dels crisis. Totes les solucions eren expansionistes i amb una gran intervenció de l’Estat. El New deal volia actua sobre l’economia per recuperar la confiança del públic en les institucions, per impulsar el consum i per un repartiment menys desigual de la renda. La seva actuació la podem dividir en cinc aspectes:

- Regulació de la banca i de la borsa. Els bancs van ser tancats per inspeccionar la seva solvència i rebre ajuda estatal. La Reconstruction Finance Corporation (RFC) va adquirir accions o obligacions d’empreses i va funcionar com a oferent de crèdit. Els bancs es van dividir en bancs comercials i bancs d’inversió, aquests últims només podien duu a terme operacions a llarg termini i operar amb borsa. A partir del New Deal la borsa va estar molt inspeccionada i cada títol nou tenia que fer un informe.

- Política monetària: l’objectiu era augmentar el consum a través de l’increment de la massa monetària i la despresa pública. Es va paralitzar el patró or i el dòlar va reduir a la meitat el seu valor, així es volia aconseguir augmentar la circulació de la moneda. Aquestes mesures no van permetre una recuperació ràpida.

- Política pressupostària: es va augmentar la despresa pública, amb la intervenció directa de l’Estat en les obres públiques i l’agricultura. A més a més, es va crear la seguretat social que va introduir la jubilació, subsidis d’atur i d’accident laboral o malaltia professional.

- Política agrària: es volia aconseguir la recuperació dels preus i proporcionar crèdit als agricultors. Es recompensar als pagesos que conreessin productes que no donessin excedents, per així reduir la oferta i es va crear una institució de crèdit rural.

- Intervenció en el sector industrial. La NIRA (National Recovery Administration) era un conjunt de disposicions per superar la deflació a través del manteniment dels preus i salaris i de l’eliminació de la competència destructiva. Els treballadors esperaven salaris més alts i més ocupació mentre que, les empreses esperaven que s’acabés amb la sobreproducció i que els preus pugessin. Per tant aquesta mesura no va funcionar.

Com acabem de veure, aquestes van ser les solucions proposades i posades en marxa per sortir de la crisi. Tot i això, EUA va sortir de la crisis gràcies a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, difícil de creure, per l’augment de la demanda de productes bèl·lics. Relacionant la situació dels EUA durant els anys trenta amb l’actual podem pensar que potser una mena de New Deal podria funcionar per sortir de la crisis econòmica però em de tenir molt clar que EUA no està en la mateixa situació que fa setanta anys.

Abans de la crisis dels anys trenta EUA tenir grans reserves d’or i després de la crisis va venir la Segona Guerra Mundial, que com ja he dit, va ajudar a la sortida de la crisis. Ara, si mirem la situació dels EUA veiem que ja no gaudeix de grans reserves a la Reserva Federal, per la gran despesa pública en les dos guerres d’Irak durant la presidència de G. Bush. Actualment B. Obama (saben el que va passar els anys trenta) està intentant que la crisis econòmica no acabi en una guerra, ja que està millorant les relacions dels EUA amb països com Cuba, Chile.